Irene Pérez
CANTÀBRIA
Títol: «Odissea».
Tècnica: Acrílic, oli i mixta
Inspiració
«L’obra està pintada a base de materials com olis i acrílics, creant textures que evoquen aspectes psicològics; un conjunt dinàmic de totes aquelles emocions i sentiments que guardem en el nostre interior i no som capaços de veure en la realitat, amb un especial enfocament en l’èxit personal i la nostra capacitat de superació.
Igual que Gaudí buscava fusionar la bellesa amb la funcionalitat en les seves obres, en aquest vestit es pretén fusionar l’expressivitat artística amb una profunditat emocional, oferint a l’espectador una experiència visual que li permeti sentir i connectar amb el seu món interior».
Obra
BIO
Irene Pérez (Santander, 1996) és una artista graduada en Belles Arts per la Universitat del País Basc UPV/EHU (2018). Les seves obres mostren un retrat psicològic de la societat. A través dels estils figuratiu i abstracte, representa la realitat oculta que roman en cadascun de nosaltres i que, en molts casos, no som capaços d’exterioritzar. Depressió, ansietat o frustració són alguns dels estats psicològics que l’artista reflecteix mitjançant les textures, acompanyades en molts casos de la figura realista de l’home en vestit com a símbol d’èxit i poder. Una forma de fer visible allò imperceptible davant els nostres ulls; totes aquelles emocions o sentiments negatius que realment són necessaris i formen part d’un procés d’evolució i aprenentatge.
El seu treball se centra principalment en la desfiguració del retrat, alterant l’anatomia i destruint els trets. L’obra d’Irene Pérez es caracteritza per pinzellades molt marcades i de gran expressivitat. Defineix els seus retrats com a obres psicològiques, que van més enllà d’un aspecte físic; fa visible la pressió constant d’una consciència intranquil·la, realitzant canvis en l’anatomia i alterant la realitat per cridar l’atenció del món interior de l’espectador.
La seva sèrie més recent se centra en l’home vestit com a símbol de l’èxit.
Se centra principalment en el concepte de l’«Èxit» i la «Resiliència», i aprofundeix en el missatge que les caigudes o fracassos són tan inevitables com imprescindibles. Acceptar i enfrontar-se a situacions adverses per aprendre d’elles, també és un triomf.