L’obra “Montjuik XXV” es crea com una forma de confluència entre la història, el futurisme i la tècnica experimental. Aquesta peça, un vestit pintat amb acrílic fluorescent, ens transporta a una visió del segle XXV, on la humanitat, després de sobreviure successius holocaustos autoinfligits, ha ressorgit i reconstruït les ciutats des de les cendres.

El nucli de l´obra és un edifici reconstruït sobre les ruïnes de l´històric Palau de Montjuïc a Barcelona. Aquesta representació no només actua com un pont entre el passat i el futur, sinó també com un testimoni de la resiliència humana i la capacitat per reinventar-se a l’adversitat. L’edifici, en tota la seva esplendor futurista, brilla amb una lluminositat que simbolitza esperança i renovació.

La tècnica utilitzada, combinant pintura acrílica amb colors fluorescents, crea una evident dualitat visual. Durant el dia, els detalls arquitectònics i la majestuositat de l’edifici prenen vida amb colors vibrants i textures treballades meticulosament. L’escena diürna ens mostra un panorama postapocalíptic on la naturalesa i la tecnologia coexisteixen en harmonia, reflectint una societat que ha après dels seus errors i s’hi ha adaptat.

No obstant això, és a la foscor on “Montjuik XXV” revela la seva veritable màgia. L?edifici resplendeix amb una llum etèria, gairebé sobrenatural, que transforma la percepció de l?espectador. L’estructura sobre valorada, ingràvida i cridanera, afegeix un element de ciència ficció que desafia les lleis de la física i ens convida a imaginar un futur on allò impossible s’ha tornat possible.

El paper del vestit com a llenç és particularment significatiu. Aquest mitjà inusual no només desafia les convencions de la pintura tradicional, sinó que també hi afegeix una capa de simbolisme. El vestit, penyora que envolta i protegeix, es converteix en una metàfora de la humanitat abraçant el seu propi renaixement, cobrint-se amb la història i el futur simultàniament.

En conjunt, “Montjuik XXV” és una obra que convida a la reflexió profunda sobre l’evolució humana, la destrucció i la reconstrucció, i la capacitat interminable de somiar amb futurs millors. La presentació d’aquesta obra al mateix Montjuïc afegeix una capa de ressonància històrica i emocional, fent d’aquesta exposició una experiència immersiva i inoblidable.

Aquesta obra és una declaració d’optimisme i un recordatori que, fins i tot en els temps més foscos, la llum de la creativitat i la innovació ens pot guiar cap a un demà més brillant.