«M’he inspirat en la naturalesa que vesteix la meva vida quotidiana. Vivim damunt del Garona i el riu inunda les nostres vides. Cada dia és diferent, cada començar el dia, cada vesprejar, els colors es multipliquen en les ondulacions del riu. He recollit en el vestit els reflexos en l’aigua en néixer el dia.
Dic sempre que jo crec espais per a albergar altres espais.
En el meu treball, reflexiono sobre la relació entre l’espai habitat i la construcció d’una identitat. L’arquitectura, l’espai creat per l’ésser humà per a ser habitat, va ser la meva primera font, però també la naturalesa pot ser aquest espai, aquest mitjà vital que construeix la identitat de l’ésser humà.
Precisament, Gaudí va introduir la naturalesa en l’arquitectura d’una forma inèdita fins llavors; viure en els espais de Gaudí no pot ser, de cap manera, anodí o sense conseqüències. Tot en aquest projecte concordava de manera sorprenent amb els conceptes que nodreixen la meva obra. La naturalesa inspira una arquitectura, en la qual s’inspira l’estructura del vestit en el qual finalment he recollit, de nou, una altra naturalesa.
Aquesta vegada, l’espai en el qual he pintat ha estat creat per un altre. A través del que vestim, ens veuen els altres; el vestit és, d’algun mode, un altre espai habitat i un testimoniatge de qui volem ser. M’agrada aquesta idea de transmissió que es fa realitat en l’art. Hi ha alguna cosa de Manuel que jo he fet meu, com alguna cosa de Gaudí va fer seu Manuel, creant aquests vestits. Alguna cosa dels tres viu en aquesta obra. Una altra persona ho vestirà i serem quatre».