«La inspiració central de la meva peça és unir diferents referències, com si d’un collage es tractés, de la mateixa manera que cap a Gaudí́ a l’hora de crear. Si bé tothom pensa que Gaudí era un gran visionari, que feia coses mai abans vistes, realment no era més que un artista del collage, m’explico. Gaudí era un gran arquitecte i les seves creacions són increïbles, però no les fa menys increïbles veure o anar descobrint que cadascuna de les seves obres és un cúmul d’inspiracions d’altres cultures i de la naturalesa. A mi, personalment, és la part que més m’interessa del seu treball, potser perquè el veig pròxim a la meva manera de treballar. Sempre que em pregunten pels meus referents, solc contestar que els meus referents són el meu entorn, el disseny de les revistes que llegia de petita, la publicitat, els cartells de les botigues, dos edificis que contrasten en color, la disposició de les llaminadures en un quiosc…
D’una forma o una altra, el mateix li passava a Gaudí, li agradava molt llambregar llibres d’altres cultures i moltes de les coses que veia en ells sobre arquitectura d’altres llocs, les aplicava als seus propis dissenys. Barrejava a més aquestes idees amb unes altres que treia inspirant-se en la naturalesa, sobretot en la més pròxima, com la muntanya de Montserrat i les diferents formes d’erosió de les roques que trobem allí́.
Per tant, Gaudí va agafant referències i inspiració del que veu en fotos de llibres i de la naturalesa que li envolta per a crear el seu propi llenguatge a través de tot això. Un llenguatge on podem veure a grans trets, una mescla entre modernisme, orientalisme i naturalisme.
He treballat de la mateixa manera, inspirant-me en les seves formes, les que més m’interessen per diferents motius, que van des de l’atracció per la forma en si, com els records o vivències que tinc associades a uns certs elements de Gaudí́. La meva obra es presenta com un collage d’aquests elements, donant-los un altre significat, una altra volta més, portant-me els elements que més m’agraden al meu llenguatge, com feia ell per a crear les seves pròpies obres.
La meva peça, a més, pretén d’alguna manera mantenir aquesta mescla entre modernisme, orientalismes i naturalismes, però des d’un punt de vista més actual.

Quiero representar la lucha y la constancia que tiene la naturaleza y como, gracias a ellas, es capaz de ganar la batalla frente a otros materiales como, por ejemplo, una mala hierba… Como es capaz de resistir al asfalto o atravesar el acero por su insistencia con el paso del tiempo.

La técnica que he utilizado es gouache y acrílico, creando una composición ascendente, jugando con formas orgánicas y geométricas de manera surrealista, usando elementos claves de Gaudi como el diseño modular de las baldosas, la Sagrada familia, la salamandra o el ojo… todo interpretado con el colorido de Antoni Gaudí